fulles a la Cucafera

Les classes dels lleons i les girafes experimenten amb fulles

Les classes dels lleons i les girafes fem una experimentació amb fulles de tardor al pati!!! Semblava que estavem al bosc

 

Les fulles són un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija. És habitualment verda amb simetria bilateral i especialitzat en la fotosíntesi. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l’objectiu d’exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (clorènquima) a la llum sobre la màxima superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració.

Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a altres propòsits. Algunes plantes són mancades de fulles i s’anomenen afil·les.

Anatòmicament i segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat, hi ha cinc tipus bàsics de fulles:

  • Cotilèdons: que es correspon amb la primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames
  • Catafil·les: o fulles esquamiformes situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu
  • Nomofil·les o fulles pròpiament dites: són les fulles normals, situades en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les
  • Hipsofil·les o bràctees: són òrgans foliacis situats entre els nomofil·les i els antofil·les
  • Antofil·les: cadascuna de les fulles especialitzades modificades (peces florals) que integren la flor

Una fulla consta de les següents parts, algunes de les quals poden mancar:

  • Limbe: part laminar de la fulla, especialitzada en les funcions de fotosíntesi i intercanvi de gasos, on es diferencien l’anvers (cara superior amb més exposició a la llum) i el revers (cara inferior on es marquen més els nervis), quan la posició de la fulla és horitzontal. Si la disposició és vertical no presenta cap diferència morfològica aparent.
  • Pecíol: peu que sosté la fulla. Pot tenir estípules.
  • Base: part més eixamplada a l’extrem del pecíol oposat al limbe, on el pecíol s’uneix a la tija. Generalment coincideix amb la part final del pecíol, si aquest existeix, de tal manera que abraça la tija en la zona del nus foliar. És típic que en les gramínies on no es pot parlar de pecíol, la base que és extraordinàriament llarga rep el nom de beina i s’implanta directament amb el limbe. Aquesta beina tan ben desenvolupada i que envolta del tot a la tija, és freqüent també en altres famílies botàniques com les ciperàcies (per exemple en Cyperus rotundus i Cyperus esculentus) talment com si fos la beina d’una espasa. Quan la base de la fulla envolta totalment la tija, es parla de fulla vaginada o vaginant.

3 thoughts on “Les classes dels lleons i les girafes experimenten amb fulles

    1. Sandy

      Ciao ragazzi,sono Mara e chiamo da Trivigliano in provincia di Frosinone. Innanzitutto volevo farvi i complimenti per la trasmissione, siete bravissimi e bellissimi. Ho un dubbio: vedo che nell’elenco avete messo tutti i vostri veri nomi, ma è rimasto un nome d’arte: Onofrio Pappalettera. Vorrei sapere il suo vero nome.Grazie,buona fortuna per la trasmissione, siete brvlissimiWeal-loved.

      resposta
  1. Mari ( Aresita )

    Súper contenta mirant aquestes fotos. Visca els lleons i les girafes! Imatges com aquestes, t,alegren el dia.. 😉

    resposta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà


*